Taula de continguts
ELS NÀIADES A LA MITOLOGIA GRECA
NIMFES D'AIGUA NAIAD
Les nimfes, o nimfes, de l'Antiga Grècia eren figures importants, i es consideraven divinitats menors. La importància de les nimfes va sorgir per la seva associació amb elements de la natura, amb moltes nimfes associades amb l'element vital de l'aigua.
Les nimfes de l'aigua de la mitologia grega generalment es poden dividir en tres grups, les Oceanides, les Nereides i les Nàiades. Les distincions entre les Oceànides, les Nereides i les Nàiades no sempre són clares, però a grans trets, les Oceànides eren les 3000 filles d'Oceà, les Nereides eren les 50 filles de Nereu i les Nàiades eren les innombrables filles dels Potamoi. perquè Nereu era un déu marí, i les filles eren considerades nimfes marines que vivien al mar Mediterrani.
Podria semblar, per tant, que les Oceànides també serien nimfes marines, però en la mitologia grega, Oceà era el déu del gran riu d'aigua dolça que envoltava la terra, fent que les Oceanides fossin nimfes d'aigua dolça.
les nàiades també eren nimfes d'aigua dolça de la mitologia grega. Les Nàiades eren les nebodes de les Oceanides, per la Potamoi eren els déus fluvials de l'Antiga Grècia i, per tant, fills d'Oceà.
Nàiades - Henryk Siemiradzki - PD-art-100Les nimfes nàiades a la mitologia grega eren íntimament associades a les nimfes d'aigua dolça
A les nimfes d'aigua dolça grega. , llacs, fonts, rius i aiguamolls.
Les nàiades es classificaven, doncs, segons el seu domini –
- Les Crinees – Les nimfes nàiades de fonts i pous
- Les Limnades (o les Limnàtides) – Les Nàiades nimfes dels llacs –
- 20>Les Potameides – Les nimfes nàiades dels rius
- Les Eleionomae – Les nimfes nàiades dels aiguamolls
Com totes les nimfes de la mitologia grega, les nàiades eren representades com a boniques donzelles; sovint es mostrava amb un càntir, ja que es pensava que les nàiades portaven aigua per als seus pares.
Les nàiades no eren necessàriament considerades immortals, ja que vivirien i moririen al costat de la seva font d'aigua, de manera que si una font s'assecava, es pensava que la nàiades associada moria. També es pensava que les nàiades tenien una vida útil finita, tot i que Plutarc sí que va suggerir que aquesta vida útil era de 9.720 anys.
A part de la producció d'aigua, les nàiades també eren considerades protectores de les joves donzelles; a més, sovint es pensava que les seves aigües eren capaces de curar o ajudar en profecies.
Una nàiade - JoanWilliam Waterhouse (1849–1917) -PD-art-100CULTE A LES NIMFES
| Amb la importància de l'aigua, no és d'estranyar que les nàiades fossin molt adorades. Per als antics grecs tenien una importància especial les nàiades de les fonts de l'illa, com Egina i Salamina, i les nàiades de les fonts i pous de la ciutat, com Teba i Tespia. Aquestes nàiades, a més de donar els seus noms als llocs, també es consideraven una gran raó per la qual la gent pogués viure allà on hi vivia. Una de les pegàes importants, les nàiades de primavera, va ser Cassotis, una nàiade de la font situada a Delfos. –1917) -PD-art-100 CONTES DE NÀIADES EN LA MITOLOGIA GREGAEn general, les nàiades no eren considerades com les nimfes més útils de la mitologia grega, ja que podien ser venjatives quan s'enfadaven; de fet, les Eleionomae, nàiades dels aiguamolls, no necessitaven cap motiu per ser venjadors, i simplement provocarien que els individus es perdessin als pantans. Les nàiades apareixien sovint en el seguici dels déus, però eren més famoses per històries sobre sexe, perquè la bellesa de les nàiades era molt atractiva i 56> 56> 56><2. els déus del panteó grec perseguirien les nàiades, i els amants d'Apol·lo incloïen Cirene, Dafne i Sinope, mentre que Zeus era un amant d'Egina, Posidó.es va unir amb Salamina, i Hades va desitjar Minthe. En una versió de la història de les Charites , les Gràcies, aquestes tres donzelles van néixer després d'una relació entre Helios i la més bella de totes les nàiades, Ègle. Tot i així, al mateix temps, molts individus destacats de l'Antiga Grècia, entre ells, tindrien una o més família Naïades. > 5> Vegeu també: Èter i Hemera a la mitologia gregaNimfes d'aigua venjatives Vegeu també: Broteas en la mitologia gregaUn exemple de la naturalesa venjativa de les nàiades prové de la història de Dafnis i Nòmia. Dafnis era pastor a Sicília, i la nàiade Nomia es va enamorar d'ell. Ella li va ser fidel, però Dafnis es va intoxicar deliberadament per una princesa a Sicília, perquè el pogués seduir. Quan Nòmia es va assabentar, va encegar Dafnis. Hylas i les nàiades Probablement el conte més famós de les nàiades es refereix a les nàiades misianes de la primavera de Pegae a Bitínia. L'Argo va fer parada a Bitínia quan els argonautes es van dirigir cap a la Còlquida. Les tres nàiades, Euneica, Malis i Nycheia, van observar Hylas entre els argonautes i el van segrestar. L'Argo seguiria navegant sense ell, i el vaixell també deixaria enrere Hèracles que va prometre buscar el seu amic Hylas. Hèracles no va trobar Hylas, però si Hylas volia ser trobat és qüestionable. Alguns diuen que s'havia enamorat de les Nàiades i es va quedar amb elles per sempre més.  Hylasamb una nimfa - John William Waterhouse (1849–1917) - PD-art-100 |